El bosc de les granotes

A prop de casa nostre hi ha una gran extensió verda protegida que es un pulmó enmig de tanta contaminació. Nosaltres ens estem acostumant a anar-hi sempre que tenim ocasió des que ens vam traslladar a la nova casa. En Marc li diu el bosc de les granotes per que una vegada que va ploure després vam anar a passejar i no paraven d’aparèixer granotes, de fet, en vam agafar unes quantes dins d’una ampolla de plàstic i les vam deixar anar al jardí de casa, encara ara apareix alguna! Ahir en Marc en tenia moltes ganes i vam agafar la bici i cap allà. Pel camí ens va explicar que en Guerau i l’Iban (uns companys del cole) volen que se’ls hi caiguin les dents però que ell no en vol. Jo li vaig dir, clar, volen que se’ls hi caiguin per que li portin regals, quan se’t cau una dent apareix en “ratoncito Pérez” i es porta la dent que t’ha caigut i et deixa un regalet. En Marc continuava insistint que no volia que li caiguessin, i jo li vaig dir, i per que no? I em va dir que si li queien les dents no podria menjar i que hauria de beure llet. Va ser tan entranyable! En Xavi i jo ens miràvem i no podíem deixar de somriure. Que bonic que és. A la tornada del recorregut, quan gairebé ja era fosc en Marc va trobar una granota, ho veus mama, com que si que hi havia! (nosaltres li havíem dit que com que era massa sec no en trobaríem cap) i la va agafar amb les seves manetes fins que vam arribar a casa. Allà, mentre jo preparava el sopar, en Xavi i en Marc van crear un petit espai a on hi havia aigua per que es poguessin ficar i remullar les granotes i ara en marc ja té una mena d’obligació quan torna a casa, reposar l’aigua que s’hagi pogut evaporar durant el dia.